Vaja! després de molt de temps sense haver pogut pogut entrar al word press a causa d´haver extraviat la contrasenya -ara retrobada-, me n´adone que ara tots els encapçalaments d´aquests blog m´ixen en català, i això és molt d´agrair, perquè com ja he deixat dit, l´anglès se me´n fa molt costerut de comprendre´l, i això a banda que d´ençà ja fa uns quants anys que he covat un rebuig envers les llengües que jo anomene “imperialistes” com ara l´anglès, l´espanyol o el francès causants de posar en risc d´extinció d´altres llengües, i de perseguir-ne el seu ús i normalització. En el fons de tot això, no n´hi ha sinó l´exercici d´un nacionalisme annexionista de l´Estat en qüestió, qu e sempre veu com un perill el fet que dins les seues fronteres hi pervisquen d´altres cultures amb llurs idiomes propis diferents al de l´Estat. Ara i d´ençà fa ja unes quantes dècades assistim a això que hom ha donat en anomenar globalització, però la globalització, que no és una altra cosa que un nou concepte d´aplicar el vell imperialisme de sempre d´uns pocs països damunt de la resta, no tan sols es deté en l´explotació dels recursos econòmics i humans de les nacions sotmeses al jou del mercat salvatge controlat per aquests pocs Estats, sinó també en l´intent de desculturalització progressiva  dels països anomenats pobres, tot introduïnt-ne i “imposant-ne” la cultura i la llengua de l´Estat opressor en qüestió. Fins encara no fa molts anys, el francès havia esdevingut, si més no, l´idioma internacional, però d´uns anys ençà, amb el vertiginós avanç de l´imperialisme militar i mercantil dels Estats Units, l´anglès n´ha esdevingut “imprescindible” a tot arreu (?).